Dipòsit i fiança de lloguer, què són i en què es diferencien?
A l’hora de llogar un habitatge hi ha nombrosos conceptes que si no som experts en el tema poden crear certa confusió, com és el cas dels dipòsits o la fiança.
A Finques Campanyà t’expliquem en què consisteixen aquests conceptes que heu de conèixer abans de signar qualsevol contracte de lloguer.
La fiança en un lloguer depèn de la Llei d’arrendaments urbans, que estableix que cal pagar un mes del preu del lloguer com a fiança per a arrendaments d’habitatge i dos mesos en el cas de locals comercials.
S’ha de pagar en el moment de la signatura del contracte i el propietari té un termini de 30 dies a comptar de la signatura del contracte per dipositar aquesta fiança a l’organisme competent a la Comunitat Autònoma, que en el cas de Barcelona és INCASOL.
Un cop finalitzat el contracte, l’inquilí o representant legal podrà reclamar a través de correu electrònic o trucada i en cas que el propietari no conteste, posar un burofax per deixar constància i per recuperar-la caldrà haver complert amb tots els terminis fixats al contracte de lloguer per abandonar l’arrendament, que no hi hagi cap destrossa a l’habitatge ni faltin mensualitats per pagar.
El dipòsit en un lloguer no està estipulat per llei sinó que s’estableix com a garantia addicional per part del propietari del pis, per la qual cosa no és obligatori però sí que és legal.
Té una quantitat màxima que poden ser dos mesos de la renda i en aquest cas, el propietari no l’ha de dipositar enlloc sinó que el custodia ell mateix fins al final de l’arrendament. Quan s’acaba el contracte es torna igual que la fiança, després d’haver comprovat que no hi hagi deutes o destrosses i que es torna l’immoble en les mateixes condicions en què es va lliurar.
Per tant, la diferència principal entre l’un i l’altre és que la fiança està regulada per llei i és obligatòria mentre que el dipòsit és una garantia opcional i addicional.
