Implicacions fiscals de la nova llei d’habitatge

 

La recentment aprovada Llei 12/2023, del 24 de maig, té implicacions que afecten la fiscalitat dels propietaris. A Finques Campanyà us expliquem quines són aquestes implicacions.

 

Es modifiquen principalment els percentatges de reducció de l’IRPF que apliquen els propietaris d’immobles destinats a habitatge, així com el recàrrec en relació amb l’IBI que els ajuntaments poden imposar als immobles desocupats.

 

Impost sobre Béns Immobles de les Persones Físiques Residents (IRPF).

A partir de l’1 de gener de 2024, els arrendadors podran aplicar les bonificacions següents als nous contractes de lloguer d’habitatges:

 

➢ 50% en general (ara 60%).

➢ 90% quan es formalitzi un nou contracte d’arrendament pel mateix arrendador d’un habitatge situat en una regió amb un mercat residencial tensionat, on la renda inicial s’hagi reduït en més d’un 5% respecte a la darrera renda del contracte d’arrendament anterior del mateix domicili, una vegada aplicada la previsió d’actualització anual del contracte, si és el cas.

➢ 70% quan es produeixi algun dels supòsits següents:

○ Si la propietat es troba en una regió amb un mercat residencial tensionat, el propietari la lloga per primera vegada i l’inquilí té entre 18 i 35 anys.

○ L’arrendatari és una administració pública o una entitat sense ànim de lucre i destina l’immoble a lloguer social amb una renda mensual inferior a l’especificada al programa d’ajuda al lloguer del pla estatal d’habitatge, o a l’allotjament de persones en situació de vulnerabilitat econòmica.

➢ El 60% quan l’habitatge hagi estat objecte d’obres de rehabilitació que hagin estat finalitzades dins dels dos anys anteriors a la data d’execució del contracte.

 

Als efectes de la regulació, un “mercat tensionat” és aquell en què:

• L’inquilí aporta més del 30% de l’ingrés familiar mitjà per al pagament de la renda;
• El propietari aporta més del 30% dels ingressos mitjans de la llar al pagament de la hipoteca
• Quan el preu de compra o lloguer de l’habitatge hagi augmentat més de 3 punts respecte a la inflació.

 

IBI (Impost sobre Béns Immobles)

 

Amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei, els ajuntaments tenien dret a cobrar una taxa addicional de fins al 50% de la quota de l’IBI líquid pels habitatges desocupats. Ara, el recàrrec queda configurat com a conseqüència dels canvis realitzats des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

 

D’acord amb les condicions, els mètodes de verificació i els procediments descrits per l’ordenança fiscal, els béns immobles de propietaris de quatre o més propietats residencials que han estat contínuament desocupats durant un període de més de dos anys es consideren permanentment desocupats.

 

Quan el període de desocupació sigui superior a tres anys, els Ajuntaments podran imposar una taxa que pot arribar al 100% de l’import net de l’impost, modulant la quantia en funció de la durada de la desocupació.

 

En el cas d’immobles propietat de propietaris de dos o més habitatges desocupats durant el mateix termini, els Ajuntaments podran augmentar el percentatge de recàrrec fins a 50 punts percentuals addicionals.