Catalunya declara 140 municipis com a zona tensa: Una anàlisi de les repercussions
El passat 15 de març de 2024, el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana va oficialitzar al Butlletí Oficial de l’Estat la declaració de la Generalitat de Catalunya sobre un conjunt de 140 municipis com a àrea tensa, amb una vigència de tres anys a partir del 16 de març de 2024. Entre els municipis afectats hi ha ciutats importants com Barcelona, Girona i Tarragona. Aquesta mesura respon als reptes del mercat de lloguer a Catalunya, on la demanda supera l’oferta.
A Finques Campanyà et fem una anàlisi de les repercussions principals que comporten aquests canvis.
La definició de gran forquilla s’estableix per a persones físiques o jurídiques que tinguin cinc o més immobles residencials a l’àrea tensa o més de deu a tot Espanya. A més, s’imposen noves obligacions de transparència i informació per als professionals immobiliaris, com informar els possibles arrendataris sobre la situació d’àrea tensa i detallar-ne l’última renda i el valor segons l’índex de referència de preus de lloguer d’habitatge.
S’introdueixen bonificacions fiscals per a contractes d’arrendament a la zona tensa, com ara reduccions del rendiment net positiu de fins a un 90%. També es permet un increment addicional del 10% a la renda en certs casos, com ara rehabilitació de l’habitatge.
Quant als supòsits d‟arrendament, s‟estableixen diferents escenaris segons la situació de l‟arrendador i l‟habitatge. Per exemple, si l’habitatge es troba en una zona no tensa, la renda serà fixada lliurement per les parts. En el cas d’habitatges en zona tensa amb un arrendador petita forquilla, la renda no podrà excedir la darrera renda del contracte anterior, amb la possibilitat d’aplicar augments addicionals.
Per als habitatges arrendats per grans forquilles en els darrers cinc anys, cal calcular la renda segons certs criteris i comparar-la amb el límit màxim del preu aplicable segons el nou sistema d’índexs de preus estatal.
En definitiva, aquestes mesures busquen equilibrar les relacions entre arrendadors i llogaters i abordar les tensions del mercat de lloguer a Catalunya, proporcionant un marc regulador que promogui l’estabilitat i la transparència al sector.
