Hipotecant no deutor o avalador, què són i què convé més?

Les entitats bancàries exigeixen una sèrie de requisits a l’hora de concedir una hipoteca, i de vegades, fins i tot complint-los, hi ha bancs que exigeixen la possibilitat d’aportar un aval per garantir la seguretat que el préstec serà retornat, així com l’alternativa de l’hipotecant no deutor.

A Finques Campanyà t’expliquem en què consisteixen tots dos conceptes i quin convé triar.

Un avalador és una persona que es compromet a pagar la hipoteca en cas que el titular o titulars del préstec hipotecari deixin de pagar. En aquest cas, el banc sol·licitaria a l’avalador fer-se càrrec d’aquest deute contret. El que és arriscat en aquest cas, és que l’avalista respon amb tot el seu patrimoni, és a dir, que si no compta amb els diners suficients per saldar el deute contret pel titular o titulars del préstec, podria arribar a perdre tot el seu patrimoni.

Un hipotecant no deutor és un avalador però amb responsabilitat limitada. Aquesta persona posa com a garantia de pagament de la hipoteca una quantitat determinada de diners o un altre immoble de la seva propietat, de manera que en cas que el titular o titulars de la hipoteca deixessin de pagar, el banc només podria sol·licitar a l’hipotecant no deutor el pagament del deute restant usant el que hagi posat com a garantia sense poder sol·licitar-li altres mitjans per saldar el deute, per la qual cosa la resta del seu patrimoni no es veuria afectat.

Això significa que la diferència principal entre l’un i l’altre és que en cas d’impagament, l’avalador assumeix la totalitat del pagament de la hipoteca amb tots els seus béns, mentre que l’hipotecant no deutor només està compromès a pagar una part determinada garantint la resta de patrimoni.

Tenint en compte això, pot ser que sigui més complicat aconseguir que un banc accepti l’opció de l’hipotecant no deutor, ja que l’entitat vol tenir la màxima seguretat possible a l’hora de concedir un préstec, per això solen preferir la figura de l’avalador. Tot i que hi ha possibilitat d’aconseguir hipoteques amb hipotecant no deutor comparant diferents opcions, negociant amb el banc o fins i tot contractant els serveis d’un broker hipotecari.